La Conca de Barberà és una de les comarques catalanes més clarament definides des del punt de vista geogràfic, més antigues (ja que el s.XIV la vegueria de Montblanc ja comprenia fonamentalment el que avui és la comarca) El seu nom s'empra ja el s. XII; nom que, curiosament, no prové de la capital de la comarca, sinó d'un petit municipi d'aquesta: Barberà de la Conca.

La bellesa paisatgística de les seves valls i el seu ric patrimoni historico-cultural són només dos motius per venir i descobrir-la.

Gaudeix d’un clima mediterrani de transició entre la suavitat de les zones costaneres i la continentalitat de les àrees interiors, marcada per una amplitud tèrmica notable entre el dia i la nit, que la converteixen en una zona privilegiada per al conreu de la vinya i l’elaboració de vins i caves.

Presenta un mosaic de contrastos paisatgístics diferenciats, per una banda la Conca estricta (centre i sud de la comarca) envoltada per carenes muntanyoses i drenada pels rius Francolí i el seu afluent, l’Anguera. D'altra banda, al nord de la comarca, trobem la Baixa Segarra és la zona sud de l’altiplà de la Segarra i presenta una orografia molt diferent. Finalment el nord-est de les muntanyes de Prades (sudoccidental de la comarca) amb un paisatge de muntanya mitjana, extensos altiplans amb boscos i barrancs profunds.