La Conca de Barberà és una de les comarques catalanes més clarament definides des del punt de vista geogràfic, més antigues (ja que el s.XIV la vegueria de Montblanc ja comprenia fonamentalment el que avui és la comarca) El seu nom s'empra ja el s. XII; nom que, curiosament, no prové de la capital de la comarca, sinó d'un petit municipi d'aquesta: Barberà de la Conca. Ja al s. XI es conexia la zona com el "plano Barberano".

Geogràficament la comarca presenta tres sectors que són clarament diferenciables. El primer és el que es coneix com la Conca "estricta", verdadera vall fluvial excavada pels rius Francolí i Anguera. El seu nucli central és la capital, Montblanc, i agrícolament és la zona on predomina el conreu de la vinya. El segon sector geogràfic és el que s'ha denominat com la "Baixa Segarra", centrat en la vila de Sta. Coloma de Queralt. Veritablement es tracta d'una subcomarca, amb una identitat indiscutible, que, agrícolament, es caracteritza pel conreu dels cereals. Per últim, els geògrafs encara estableixen un tercer sector que correspondria al raconet de les muntanyes de Prades dels termes municipals de Vilanova de Prades i de Vallclara.

En total, la comarca té una extensió global de 648,93 km2 repartits entre 22 municipis i una població de 19.372 habitants. La capital comarcal és Montblanc, té més de 6.000 habitants.

L'economia comarcal, tradicionalment agrària, combina aquesta activitat, equilibradament, amb la indústria, els serveis i un creixent sector turístic. L'agricultura, típicament de secà, es basa sobretot en la vinya i els cereals (blat i ordi). Altres conreus també importants són l'ametller, l'olivera i l'avellaner. Les escasses zones d'horta cal cercar-les en les proximitats dels rius.

Un fet molt característic d'alguns pobles de la Conca és el parlar "Xipella", varietat dialectal que retrobem a la Segarra i a l'Alt Urgell, i que fa d'envà entre el català oriental i l'occidental, les dues grans variants del català. El xipella converteix en -i- les -e- finals àtones de les paraules.

Pel que fa a les tradicions i costums, la Conca, antiga comarca castellera, ha mantingut com a elements folklòrics les gralles, el ball de bastons (dels més antics de país) i sobretot els gegants i els nans. A Montblanc s'han recuperat antics elements del bestiari medieval com la mulassa, el drac i l'àliga. A les festes importants del calendari montblanquí hom podrà observar la presència pels carrers de la Banda Municipal, Gralles, etc. A més, a l'antiga vila ducal, cada any s'escenifica la llegenda medieval de Sant Jordi, que la tradició catalana situa a Montblanc. Altres festes assenyalades de la Conca són les de Sant Isidre a Solivella, la de l'Espiga a Santa Coloma de Queralt, la de la Verema a l'Espluga de Francolí i la de Sant Antoni Abat a Montblanc i Santa Coloma. Unes festes de caire extraordinari són les del Sagrat Cor, a Solivella; i les dels Sants Metges, a Sarral, i, particularment, les que cada 25 anys tenen lloc a Montblanc sota l'advocació de la Mare de Déu de la Serra.

Entre l'artesania comarcal, cal destacar la tradicional elaboració d'objectes de vidre bufat a Vimbodí, és característic de Sarral la indústria de l'alabastre, destinat a objectes decoratius. A l'Espluga de Francolí i a Montblanc existeixen importants centres de forja artística i a Senan, Forès, Solivella, Montblanc i Belltall es troben artesans que treballen la ceràmica.

Per últim, si visiteu la comarca no deixeu d'assaborir alguns dels plats habituals de les taules de la Conca com l'escarola amb romesco i el bacallà esqueixat, les coques amb ceba, espinacs, panses i pinyons o arengada. Com a postres els merlets, els montblanquins i els carquinyolis. També són famosos els vins, els olis i les ametlles de la Conca i, darrerament, els excel·lents caves artesanals que es produeixen en alguns dels cellers cooperatius de la comarca.