L'espai d'interès natural de les muntanyes de Prades és una zona privilegiada per als amants del turisme de muntanya. S'estén per les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà, i abraça els municipis de Mont-ral, Alcover, la Riba, Vilavert, Montblanc, l'Espluga de Francolí, Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. El tossal de la Baltasana (1.202 m) és el punt més alt de les muntanyes de Prades i de tota la comarca de la Conca de Barberà. Els visitants que vulguin gaudir de la petja humana trobaran diferents punts d'esbarjo, com ara Castellfollit, l'ermita de la Santíssima Trinitat o l'ermita de Sant Joan, entre d'altres.

Des de l'ermita del Remei d'Alcover, en direcció a Mont-ral, hom pot endinsar-se en el descobriment del Niu de l'Àliga, un salt d'aigua que forma el riu Glorieta, la bellesa del qual radica en els estranys capricis de la natura.

La reserva d'alzines més gran de Catalunya la trobem al bosc de Poblet, inscrit en el PEIN. És una important zona forestal protegida, que compta amb un centenar de fonts i una vegetació variada (pins blancs, negrals, rojalets, melis, pinyers, cedres, avets, alzines, roures, rebolls, ginebres, castanyers, pollancres, oms, serveres, xiprers, boixos, savines, brucs, corniols, arboços i una extensa varietat de falgueres).
L'orografia de les nostres comarques les fa especialment atractives per a la pràctica de diferents esports a l'aire lliure, com ara l'escalada o els recorreguts amb BTT. Indrets com les parets de la Penya Roja a la Riba o el recorregut pel GR 175 ens faran gaudir plenament d'aquests paratges.

Petit espai situat a la conca alta del Gaià, que com la plana d'Ancosa es caracteritza per constituir un territori de transició entre les serres pre-litorals i les conques centrals catalanes. Això queda perfectament reflectit en el paisatge vegetal, característic de les terres al límit entre el país del carrascar continental i de l'alzinar amb marfull litoral.

Aquest espai s'inclou en el PEIN pel seu interès faunístic, a l'acollir un gran nombre d'espècies de la fauna pròpia de les garrigues i rocams mediterranis. La zona es caracteriza per una presència humana reduïda, raó per la qual abunden el conill, la perdiu i els seus predadors. A partir d'aquest espai, cap el nord-est desapareixen moltes espècies faunístiques de gran interès.

veure mapa

L'Albereda de Santes Creus és un paratge singular situat a la riba esquerra del riu Gaià, que presenta l'interès de salvaguardar una mostra prou representativa de la vegetació de ribera del migjorn de Catalunya.
El domini dels boscos de ribera (Populetalia albae), que de forma natural ja no ocupen una gran extensió en el sistema Mediterrani central, ha estat en general molt malmès per l'acció humana. En aquest espai s'ha conservat una de les millors mostres de l'ornitofauna i herpetofauna lligades als sistemes riberencs mediterranis meridionals.

L'espai gaudeix d'uns nivells de diversitat i singularitat que no presenta, actualment, cap altre sistema d'aigües corrents a la Catalunya meridional, si exceptuem algunes riberes del mateix Gaià, el riu Algars i el riu Montsant.

veure mapa

Tossal que constitueix un relleu calcari diferenciat, entre els rius Francolí i Gaià. El paisatge vegetal d'aquest espai és una mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país de l'alzinar litoral.

La notable diversitat faunística d'aquest espai justifica la seva inclusió en el PEIN. Destaca la presència d'una ornitofauna ben desenvolupada i d'alguns rèptils de gran interès, com la bívia (Chalcides bedriagai).
L'espai comprèn territoris del municipi de Figuerola del Camp, a la comarca de l'Alt Camp, i de Montblanc a la Conca de Barberà.

veure mapa

Conjunt orogràfic que presenta una alineació nord-est i sud-oest, plegat de falles en totes direccions. Constituït principalment per materials calcaris, forma part de l'anomenat Bloc del Gaià. En aquest espai destaca l'important presència de restes de paleosòls. És constituït per una alineació de muntanyes que separa les comarques de l'Anoia i de l'Alt Penedès, amb un conjunt de cims i una extensa plana situada a l'extrem nord de la serra.
La serra d'Ancosa presenta l'interès de reunir en un mateix espai junt amb els elements predominantment mediterranis alguns elements submediterranis propis de les terres més humides, com són per exemple les joncedes amb plantatge (Plantagini-Aphyllanthetum). En realitat aquest espai constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la distribució de diversos elements submediterranis.
La fauna d'aquest espai es caracteritza pel predomini dels elements mediterranis, amb algunes espècies d'excepcional interès com per exemple un coleòpter (Sternocoelis duforti) endèmic de la serra i de diverses espècies de mol·luscs (Trissexodon quadrasi, ...) i d'heteròpters (Orthotylus thymelaeae, ...).

veure mapa

Tossal que constitueix un relleu calcari diferenciat, entre els rius Francolí i Gaià. El paisatge vegetal d'aquest espai és una mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país de l'alzinar litoral.

La notable diversitat faunística d'aquest espai justifica la seva inclusió en el PEIN. Destaca la presència d'una ornitofauna ben desenvolupada i d'alguns rèptils de gran interès, com la bívia (Chalcides bedriagai).
L'espai comprèn territoris del municipi de Figuerola del Camp, a la comarca de l'Alt Camp, i de Savallà del Comtat a la Conca de Barberà.

veure mapa