El zel per l’observància més estricta de la Regla de Sant Benet, que rebutja tot allò que és superflu, féu néixer al segle XI un moviment de renovació monàstica que es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’orde del Cister.
A partir de la figura de Sant Bernat de Claravall l’orde monàstic dels cistercencs es va estendre per tot Europa. Els sobirans catalano-aragonesos confiaren als monjos la fundació de grans centres, dotats d’abundants terrenys agrícoles que van donar vida a l’economia i demografia dels nous territoris. A Catalunya s’establiren a Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, de manera que respongueren a la necessitat de colonitzar les terres conquerides als sarraïns, despoblades i ermes, situades a la Catalunya Nova.

Els monestirs s’alçaven arquitectònicament seguint amb rigor l’esperit de les comunitats que els van habitar i les regles estrictes que els presidien. Rodejant el nucli central monàstic, s’enlairaven locals de tipus administratiu, hospitals, capelles per a nobles o servidors del monestir, cases per a artesans, i per les terres del voltant s'estenien les explotacions agrícoles i s'hi fundaven granges. Per aquest motiu en agricultura i ramaderia foren uns mestres, i per tant uns grans promotors del desenvolupament social i econòmic de l’entorn.

L’enllaç dels tres monestirs cistercencs a través de la coneguda Ruta del Cister, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, les quals no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradició i patrimoni. Des dels monestirs, atractiu principal de l'oferta, els viatgers s’escampen pels diferents pobles i viles de les tres comarques que conformen la Ruta del Cister.
Dins la web us presentem els camins de la Ruta del Cister de forma ordenada i esquemàtica. Una manera de passejar i treure partit del patrimoni monumental, cultural i tradicional dels pobles i viles que són l’orgull d’aquesta terra, que per sobre de tot s’entrega al visitant oferint la grandiositat d’un passat i la humilitat d’un present que s’escriu cada dia.