La silueta de Valls, capital de l’Alt Camp, està marcada pels campanars que s’alcen ufanosos cap al cel, com els Xiquets de Valls, que han portat el món casteller per tot arreu, o com s’alcen els calçots quan es mengen, els quals han convertit la gastronomia vallenca en un dels principals atractius per al turisme. D’atractius, però, n’hi ha molts i variats. Des de la capella del Roser, amb les rajoles de la batalla de Lepant, fins al Teatre Principal, el Museu de Valls, les esglésies de la Mare de Déu del Lledó, del Carme, de Sant Francesc, de Sant Antoni i, la més important, l’església arxiprestal de Sant Joan.

A la dècada dels 40 es va fundar el Museu de Valls, on es pot trobar una de les millors col·leccions d’art català dels últims 120 anys. Artistes com F. Galofre Ollé, Manolo Hugué, Joan Miró, Antoni Tàpies, Jaume Mercadé o Josep Busquets hi són representats. També conté una col·lecció arqueològica centrada en el

món iber i una col·lecció d’etnografia castellera que configurarà el futur Museu Casteller de Catalunya.

veure mapa

L’existència de castells s'ha documentat a Valls, ciutat bressol d'aquesta tradició, a l'inici del s. XIX amb la formació de dues colles castelleres rivals. A la segona meitat del s. XIX s’assoliren construccions com el 4 de 9, el 3 de 9 o el 2 de 8, que marcaren l'inici de la primera època d’or dels castells. A finals del s. XX es produí la segona època daurada amb un important boom casteller que féu assolir construccions mai vistes.

Des de l’any 1982, el darrer diumenge de gener, Valls celebra la Gran Festa de la Calçotada en honor a aquesta tradició gastronòmica de més d’un segle, que s’ha estès per tot el país. L’origen del calçot s’atribueix a un pagès conegut com a Xat de Benaiges, a finals del s. XIX. Durant un any la ceba reposa

a la terra per ser degustada entre els mesos de gener i abril.