Dels tres monestirs cistercencs Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció.
Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, passà per diverses etapes glorioses fins que l’any 1835 es produí l’exclaustració definitiva dels monjos. Actualment és l’únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica, cosa que permet al visitant endinsar-se a pler en cadascun dels racons d’aquest esplèndid cenobi que conserva en cada pedra el record més viu de la seva història. Els guies us explicaran la història i les diverses llegendes que suren al voltant del monestir.
DORMITORI DELS MONJOS
Les característiques arquitectòniques i acústiques de l’antic dormitori dels monjos l’han converit avui dia en l’escenari d’un important cicle de concerts de música clàssica que se celebra cada estiu.
COLUMBARI DE VILA-RODONA
Datat al segle I, el columbari és el principal exemple de l’activitat romana a Vila-rodona. L’edifici està format a l’exterior per una base decorada amb arcuacions on s’assenten els murs proporcionats i reforçats amb pilars adossats. A l’interior s’hi veu l’absis amb sis nínxols on es
guardaven les urnes funeràries.
TOMBA DE PERE EL GRAN
El sepulcre del rei Pere el Gran consta d’una gran urna de pòrfir roig provinent d’Orient, similar a una banyera, als peus de la qual hi ha dos lleons d’origen probablement mesopotàmic. Arran de terra hi ha la tomba de l’almirall Roger de Llúria, que va demanar ser enterrat als peus del seu senyor.
ESGLÉSIA ROMÀNICA DEL PLA
Inicialment dedicada a Sta. Maria, a mitjan segle XIX l’església romànica del Pla de Sta. Maria es consagrà a St. Ramon de Penyafort. Probablement construïda al s. XIII, destaca la sòbria portalada i la rosassa de la façana de ponent. Al s. XVIII es malmeté part del temple, que es reconstruí a la fi del s. XVIII.
L’any 1951 es declarà monument historicoartístic nacional.
