Comarca situada al bell mig de les terres de ponent en la Depressió Central Catalana, a una altitud mitjana de tres-cents cinquanta metres. Limita amb la Noguera, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Conca de Barberà i la Segarra. S'hi poden distinguir tres tipus de paisatges: el de la Plana de l'Urgell, el de les costes segarrenques i el de la Ribera de Sió. El clima, mediterrani continental, presenta forts contrastos de temperatura entre hivern i estiu.

Els seus habitants es dediquen a l'agricultura, a la indústria i als serveis en parts gairebé proporcionals. El canal de l'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixarreïdes de l'Urgell en una de les zones més riques del país. Dins la indústria domina el sector metal.lúrgic i, quant als serveis, cal recomanar la importància del sector comercial que sempre ha caracteritzat la comarca per la seva situació de zona de pas.

Els 20 municipis que la formen es relacionen humanament i econòmicament amb Tàrrega, la capital, que celebra mercat tots els dilluns. Altres centres importants són Agramunt amb el seu mercat dels dimecres i a Bellpuig amb la llotja avícola-ramadera dels dimarts.

La història ha deixat la seva empremta a la comarca, que afegeix als seus atractius naturals, els poblats ibèrics a Tronabous, Tàrrega i altres indrets, les belles construccions romàniques i gòtiques de Vallbona de les Monges, Agramunt, Verdú i Vilagrassa i les renaixentistes de Bellpuig. És cruïlla de comunicacions per carretera i ferrocarril entre Barcelona i Zaragoza, Tarragona i Andorra.