L'Urgell està situat al bell mig de les terres de ponent, a la Depressió Central de Catalunya , amb una altura mitjana de 350 metres. 

La comarca de l'Urgell limita al nord amb la Noguera, delimitada per la serra i el poble de Montclar que formen un illot deslligat, rodejat d'altres comarques.

Al nord-est, la Segarra, amb el seu relleu tossalenc tan característic, poblada d'ametllers i cereals i dels quals s'impregna la major part de les riberes dels rius d'Ondara i Sió, entre les zones de Tàrrega i Agramunt; la Conca de Barberà i les Garrigues al sud, on s'accentuen els relleus i s'hi fan forts els pendents, entre el serpenteig del riu Corb i els conreus de vinyes i oliveres.

A l'oest, el Pla d'Urgell, regat i pròsper, les aigües del qual arriben, bàsicament, pels volts de la zona de Bellpuig. 

S'hi diferencien clarament tres subcomarques molt delimitades. Al nord, la RIBERA DEL SIÓ, amb Agramunt com a població principal. La RIBERA D'ONDARA, amb un paisatge segarrenc amb Tàrrega, com a centre destacat i capital comarcal, i a l'est, LA PLANA D'URGELL, amb Bellpuig, com a població important.

El Sió és l'únic que conserva la seva conca ben dibuixada i definida des de que neix a les terres altes de la Segarra, fins que mor al riu Segre, prop de Balaguer.

El riu forma una part important de l'hàbitat i el paisatge d'aquesta banda urgellenca, la qual té Agramunt com a nucli central. Al llarg del seu recorregut s'afileren els horts dels pobles i s'embranquen nombroses sèquies que porten l'aigua a les zones de conreu. També es poden veure restes de molins fariners que donaven serveis als pobles, tot aprofitant la força del corrent del riu. Cal recordar que abans, als rius menuts hi havia barbs, angules, aus aquàtiques i alguna llúdriga.