El castell és l’element més característic del poble i el que li dóna una personalitat pròpia, ja que domina una àmplia extensió des de l’alçada de la torre.

Es tracta d’una fortificació militar del segle XI, transformada en palau residencial, que es va mantenir intacta fins al segle XIX i habitada fins al 1908.

En destaca l’alta torre de l’homenatge, de set plantes i amb elements gòtics, que s’alternen amb altres detalls gòtics i romànics de la resta del conjunt. Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 1985.