El Palau dels Marquesos de la Floresta és un edifici del segle XIII que té la façana d'estil romànic civil.

La seva raó de ser es deu a la família Ardèvol, instal·lada a Tàrrega a la darreria del segle XIII. Aquesta construcció passà, successivament, a mans de diverses famílies de la noblesa fins que a l'any 1683 s'hi instal·là Antoni Potau i la seva esposa Ignàcia de Gay, que reberen l'any 1703 de Felip V el títol de marquesos de la Floresta.

Després d'altres canvis de mans, el palau quedà molt malmès durant la Guerra Civil Espanyola i fou derruït el 1940. El seu propietari de llavors, Manuel Vidal i de Càrcer, donà a l'ajuntament els elements arquitectònics per a la reconstrucció del palau, que en cedí la façana a la Mútua Patronal de Tàrrega, que al 1955 la reconstruí tal i com es coneix actualment.

La façana romànica del palau es divideix en tres parts, corresponents a les tres plantes que originalment tenia l'edifici. Centrant la planta baixa hi ha la portalada d'accés, amb un gran arc de mig punt adovellat resseguit per un guardapols decorat per dues bandes ondulades que formen cercles. A nivell del pis principal s'obren tres finestres coronelles, dividides en tres arquets de mig punt monolítics enmarcats amb un guardapols ornamentat amb puntes de diamant. Les sis columnes d'aquests finestrals, llises i esveltes, són coronades per petits capitells ornamentats amb elements vegetals i figuratius. La cornisa, suportada per diverses mènsules amb caps esculpits, i la galeria porxada superior són elements afegits arran de la restauració.

Es troba reproduït al Poble Espanyol de Barcelona. L'any 1980 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional integrat dins del conjunt artístic.